Compromís reclama la recuperació dels pressupostos participatius i proposa un format open data

La portaveu de Compromís per Elx, Mireia Mollà, ha reclamat hui “que l’Ajuntament torne a posar en marxa els pressupostos participatius, ja que es tracta d’una mesura que permet a la ciutadania decidir on s’inverteixen els seues diners, garanteix transparència en el govern municipal i aprofundeix en la democràcia”.

Mollà ha realitzat estes declaracions durant la roda de premsa que ha ofert hui a Elx on ha presentat dues mocions sobre este assumpte.

La portaveu ha assenyalat que “no entenem perquè l’equip de Mercedes Alonso va eliminar estos pressupostos participatius desenvolupats per Compromís entre 2008 i 2011, període en què es recolliren 5.000 propostes valorades en més de 5,5 milions d’euros” i ha afegit que “la decisió del govern local es fa clarament d’esquenes a la ciutadania”.

Alhora, Mireia Mollà ha presentat una altra moció en què reclama que els documents, especialment aquells de major importància, cas dels pressupostos, estiguen accessibles en format open data i estiguen disponibles a la web municipal. En este sentit, ha reclamat que la Regidoria d’Hisenda faça públic el projecte de pressupostos abans que siga aprovat per tal que la ciutadania puga realitzar les seues esmenes.

Proposta de moció:

MOCIÓ

El govern obert es basa fonamentalment en tres principis bàsics: transparència, col·laboració i participació. La participació ciutadana implica una nova forma de relacionar-se entre la ciutadania i els poders públics, on els primers, junt amb les associacions cíviques, s’impliquen tant en la formulació com en l’execució i el control de les polítiques públiques que fins ara havien estat controlades pels poders públics[1]. En els darrers anys hi ha hagut una demanda més alta per part de la ciutadania d’intervenció directa en els governs. Exemple paradigmàtic d’això és l’eclosió del moviment 15M, un experiment de democràcia directa on centenars de milers de ciutadans de tot l’Estat reclamaven un aprofundiment democràtic, una nova forma de democràcia més directa. Cada volta tenim una ciutadania que vol, que exigeix ser informada, ser consultada i que vol decidir sobre les polítiques més enllà del vot cada quatre anys. La ciutadania reclama avançar a un model on la democràcia directa –la democràcia quotidiana– siga compatible amb la democràcia representativa que s’ha practicat fins ara. L’elecció democràtica dels representants no pot suposar un fre a la participació directa dels ciutadans en els assumptes públics[2], tal i com recull i garanteix l’article 23 de la Constitució Espanyola (Els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics directament o per mitjà de representants […]).

Però la participació ciutadana no és només beneficiosa per a la ciutadania, també ho és per als governants. S’estableixen relacions de complicitat amb la ciutadania, que al seu torn afavoreixen la implementació de les polítiques decidides entre ella i els governants.

En definitiva, amb la participació ciutadana s’eixampla el concepte de democràcia, ja que persegueix que els habitants d’un lloc siguen subjectes socials, amb més capacitat per a transformar el medi on viuen i on exerceixen un major control sobre els seus òrgans polítics, econòmics i administratius.

Al desembre de 2001 el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar la Recomanació als Estats per a la Participació dels Ciutadans en la Vida Pública a l’Àmbit Local on es detectaven diversos problemes, entre ells una separació cada volta més gran entre la ciutadania i els representants públics. A més, al nostre Estat la llei 57/2003 va suposar un avanç en l’aprofundiment de mesures tendents a incrementar la participació ciutadana. Entre eixes mesures obligava als majors ajuntaments, com el de València, a tindre un Reglament de Participació Ciutadana i introduïa eines com l’iniciativa ciutadana i la consulta popular, la creació del Consell Social de la Ciutat i també a la creació d’una comissió especial de suggeriments i reclamacions. Paral·lelament, la Generalitat Valenciana va aprovar la Llei 11/2008, de 3 de juliol, de la Generalitat, de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana, on també s’introdueixen elements de participació en la vida política local.

Una de les eines més importants que té la ciutadania en aquest àmbit són els pressupostos participatius, mitjançant els quals tots els veïns i veïnes poden participar en l’elaboració del pressupost públic municipal.[3] Normalment es reconeix a Porto Alegre (Brasil) com la primera ciutat en aprovar esta metodologia a l’any 1989 i a partir d’aquell any s’ha anant estenent per moltes ciutats brasileres i de la resta del món. En l’actualitat més de 50 països els que apliquen aquesta metodologia, entre ells l’Estat espanyol.

Elx es va convertir en 2008 en una de les primeres ciutats valencianes en desenvolupar els pressupostos participatius. En el període comprès entre este any i el 2011 es van proposar més de 5.000 propostes de les assemblees ciutadanes per valor de més de 5,5 milions d’euros. Tanmateix, aquesta eina democràtica no va tenir continuïtat a partir de 2011 amb el canvi de govern municipal, eliminant així un mecanisme de democràcia directa en la gestió pressupostària. Perquè qui millor que els veïns i veïnes d’un barri o districte per a saber quines són les infraestructures prioritàries?

Per tot açò, presentem la següent:

PROPOSTA D’ACORD

Que l’Ajuntament d’Elx recupere el procés de pressupostos participatius al municipi d’Elx, de manera que els veïns i veïnes de la nostra ciutat puguen decidir almenys una part del pressupost d’inversions.