El nostre palmerar mil·lenari compleix vint-i-dos anys com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El reconeixement apel·lava a l’estructura agrícola que hem mantingut pràcticament inalterada al llarg dels segles, precisament per la seua capacitat d’adaptar-se a les nostres condicions semiàrides. Elements com la parcel·lació o el sistema de regadiu van ser claus en aquesta distinció, però en aquest context d’emergència climàtica cal que celebrem també el Palmerar pel seu valor ambiental.
Aquest bosc de palmeres, que s’estén des del Camp d’Elx fins al nucli urbà, ens ha convertit en la ciutat europea amb menys morts per manca d’espais verds, segons l’Institut de Salut Global. És a dir, el Palmerar suposa una massa vegetal que contribueix a mitigar la contaminació atmosfèrica, la calor i el soroll i, com a conseqüència, genera un hàbitat saludable per als il·licitans i il·licitanes que, gràcies a aquest tresor natural, ens veiem menys afectats per menor mortalitat prematura, problemes de salut mental o malalties cardiovasculars, entre altres.
Segons un estudi de la Universitat Miguel Hernández d’Elx desenvolupat pel professor José Navarro Pedreño, el palmerar té la capacitat d’emmagatzemar el carboni de l’atmosfera i el nitrogen del sòl de terra. Unes característiques que contribueixen a reduir la presència de CO₂ i gasos associats als efectes hivernacles. L’estudi xifra en 28 quilos de CO₂ l’absorció a l’any per cada palmera.
Un altre estudi més recent, també elaborat pel professor Navarro, junt a Manuel Jordán i María Belén Almendro, ha demostrat per primera vegada que la vitrificació de desfets de biomassa de palmeres seria viable tècnicament per a l’obtenció de vidres i materials vitroceràmics, la qual cosa constituiria un aprofitament molt beneficiós derivat de la conservació del palmerar.
Per tant, el Palmerar d’Elx és una eina fonamental per fer front a l’emergència climàtica i té un paper protagonista en la transició ecològica. És una realitat que ens dona un motiu més que important per seguir recuperant el nostre palmerar. No pot ser d’altra manera amb un bé que ens proporciona aquests serveis ambientals.
Comptem amb la nova llei aprovada ara fa un any per Les Corts que concebeix per fi el palmerar com un agrosistema, el blinda de la pressió urbanística i reconeix els oficis associats. I vull aprofitar per reconéixer de nou el treball de Julio Sagasta, Palmira Soriano, José Francisco López, Santiago Ule, Gregorio Alemany, María Teresa Ruiz-Navarro, Vicent Sansano i Pau Ferrando i l’impuls dels anteriors regidors de Palmerar i Urbanisme, Antonio García i José Manuel Sánchez, en fer-la possible.
Alhora, des del govern municipal hem posat en marxa la rehabilitació dels horts de Rastoll i Pontos, mesures que se sumen a la recuperació de l’ús agrícola del Palmerar mitjançant els horts urbans. Una experiència que ja ha demostrat el seu èxit en el cas dels horts de la Cuerna i Felip i que serà una realitat el pròxim any en l’hort de Travaló amb més de 200 microparcel·les.
A més, l’Ajuntament d’Elx hem posat en marxa la licitació del catàleg de béns protegits on s’inclouran els béns naturals amb el registre del palmerar. Però, cal que es desenvolupe també de manera urgent el Pla Rector d’Ús i Gestió del Palmerar, un
document que permetrà detallar la manera en què es porta a terme la gestió i els usos del palmerar que són compatibles amb la preservació dels seus valors.
Per la seua banda, des de la Regidoria de Desenvolupament Rural, hem impulsat un conveni amb els productors de dàtil perquè puguen crear una marca i que aquest producte del nostre palmerar puga tenir el reconeixement que mereix.
També cal destacar que la Generalitat Valenciana ha pressupostat per al pròxim any una partida de 600.000 euros per fer realitat el projecte de renaturalització de part del riu Vinalopó i que inclou el reg de diversos horts amb aigua regenerada.
Tanmateix, seguim necessitant recursos i la implicació de la resta d’administracions. Comptem amb la línia nominativa de 200.000 euros per part de la Conselleria de Cultura i les ajudes de la Conselleria de Transició Ecològica per al control de plagues que superen els 1,8 milions d’euros, però les aportacions han d’anar ampliant-se i les institucions sumant-se, perquè la xifra actual és insuficient per mantenir en condicions òptimes aquest bé natural que és patrimoni de tota la Humanitat.
El poble d’Elx hem sigut capaços de mantenir viu el Palmerar amb un treball de segles. Hui diferents col·lectius locals contribueixen especialment a la seua promoció i conservació, com van demostrar dissabte en la Festa del Palmerar. Conjuntament hem de sumar esforços per una estratègia integral de protecció d’un bé històric, cultural, agrícola i ambiental. Llarga vida al Palmera