Celebrem el 125 aniversari de la troballa de la Dama d’Elx amb l’orgull que suposa per a la nostra història bimil·lenària, però amb la decepció de no comptar amb ella en una data especialment assenyalada.
La rígida postura centralitzadora del patrimoni cultural per part del Ministeri de Cultura manté a la Dama en el Museu Arqueològic Nacional de Madrid, allunyada de la ciutat en què es va trobar i en la qual cobra tot el seu sentit.
El retorn de la Dama és una reivindicació històrica i un sentiment col·lectiu del poble d’Elx que enguany s’ha reflectit, a més, en la Declaració Institucional de l’Alcúdia per a la cessió permanent de la Dama, impulsada pel grup municipal de Compromís i secundada per primera vegada i de manera unànime per tots els grups polítics de l’Ajuntament d’Elx.
Aquesta declaració traspassa les qüestions partidistes i reflecteix de manera contundent la unió de tot el poble il·licità pel retorn de la seua peça cultural més emblemàtica.
Des de Compromís, a més, continuarem reclamant el retorn definitiu de la Dama per la resta de vies, esmenes al Pressupost General de l’Estat i iniciatives parlamentàries a través del Congrés i el Senat.
Fa molt temps que traslladem aquesta voluntat del poble d’Elx a l’executiu Central i sempre s’ha vist amb la negativa de la resta dels diputats valencians, governés qui governés. Per això vull agrair el treball del senador de Compromís, Carles Mulet i el del diputat de Compromís, Joan Baldoví, que sempre estan a l’altura de les reclamacions del nostre municipi.
Que el bust no estiga a Elx de manera permanent és una cosa de difícil comprensió. El Ministeri de Cultura ens nega una possible cessió, temporal o definitiva i així ho va afirmar el mateix ministre Miquel Iceta en l’última compareixença en la Comissió de Cultura del Senat, on va tornar a mostrar la negativa del Ministeri i del Museu Arqueològic Nacional a atendre les reclamacions que el senador de Compromís, Carles Mulet, li va traslladar.
L’excusa? Un informe de conservació de la Dama de fa gairebé dues dècades que al mateix temps supedita les conclusions al grup de treball constituït a l’inici de l’any per a, paradoxalment, conéixer l’estat de conservació de la peça.
Un eixam de contradiccions que només amaga l’escassa voluntat del Ministeri de Cultura per a escoltar les reivindicacions dels il·licitans i les il·licitanes i una visió centralitzadora de la cultura que es nega al fet que els diferents pobles i ciutats puguen albergar les seues pròpies peces.
Els qui rebutgen el retorn de la Dama al·ludeixen al seu “fràgil estat de conservació” i als danys que es podrien produir en el bust durant el trasllat des de Madrid a Elx, una cosa que es pot prevenir adoptant rigoroses mesures de seguretat i seguint el consell tècnic.
Si ja es va fer en 2006, quan complim escrupolosament amb totes les mesures requerides, per què no podria fer-se de nou ara, amb totes les millores tecnològiques que s’han desenvolupat? Voler és poder. El problema és la falta de voluntat.
La peça més valuosa de les troballes dels primers pobladors d’Espanya, element identitari d’Elx, la nostra Dama, no s’entén a Madrid, allunyada del poble que la va veure renéixer i que tant l’estima. Per això, des de Compromís continuarem treballant per a fer entrar en raó al Ministeri de Cultura i aconseguir el retorn permanent del bust iber.
Esther Díez