La diputada i portaveu de Compromís per Elx, Mireia Mollà, ha afirmat hui que “en este 14N eixim al carrer per rebutjar les polítiques d’austericidi que estan aplicant els governs de Rajoy i Fabra i que practica també el govern municipal de Mercedes Alonso” i ha afegit que “el nostre objectiu és assolir un canvi de rumb, per a que les mesures vagen destinades a salvar les persones i no rescatar els bancs”.
Mollà ha realitzat estes declaracions durant la manifestació que ha tingut lloc este matí a Elx i en la que han participat també altres membres del col·lectiu local.
La portaveu de Compromís per Elx ha assenyalat que “des que va començar la crisi totes les polítiques que s’han portat a terme només han servit per carregar sobre la gent normal el pes d’una situació econòmica que no han provocat i així ho evidencien mesures com les dues reformes laborals, l’augment de l’IVA, la pròrroga de l’edat de jubilació, les greus retallades en sanitat i educació, l’augment de les taxes universitàries, etc.”
“L’únic que hem experimentat amb estes polítiques és un augment de l’atur –que en Elx afecta ja a 37.189 persones-, el tancament continu de comerços, l’ofegament de les pimes o l’erosió de les prestacions bàsiques”, ha destacat Mireia Mollà, que ha recordat que “mentre tot això passa, la banca ha aconseguit socialitzar les seues pèrdues i ha seguit desnonant ciutadans per culpa d’una bombolla immobiliària que van crear ells mateixos”.
Alhora, la portaveu local ha assegurat que “esta crisi no només afecta al plànol econòmic, ja que va acompanyada en l’àmbit polític d’una degradació dels drets democràtics i un atac a les llibertats amb què compten els ciutadans que no anem a permetre de cap manera”.
En este sentit, Mireia Mollà ha subratllat que “hui, en esta primera vaga europea del segle XXI, la gent ha d’eixir al carrer per dir que ja n’hi ha prou, que és intolerable que els ciutadans normals estiguen pagant per esta crisi injusta i per dir-los als governs actuals que estan obligats a canviar les regles del joc, que deixen ja de doblegar-se a les pressions dels mercats, que planten cara als poders financers i que es preocupen d’una vegada dels drames diaris que s’estan vivint al carrer, i si no són capaços de fer-ho, que dimitisquen dels seus càrrecs”.