Hui celebrem la llibertat de sentir-nos valencianes i valencians. Posem en valor el llegat històric, cultural i lingüístic que ens fa únics al món. Recordem la importància de cuidar i protegir la nostra idiosincràsia en les múltiples i riques maneres d’expressar-se.
Crec que enguany és especialment important reivindicar eixa facultat de considerar-nos valencianes i valencians. Vivim una disputa entre els que defensem la diversitat i els que volen imposar l’homogeneïtat i això és extrapolable a tots els àmbits. També al de les identitats.
Successos recents com la negativa de les dretes a què en el Congrés es parlen les llengües cooficials dona mostra de fins a quin punt defensen una postura que té molt poc de democràtica i molt menys de plural.
També convé recordar com en el ple de presa de possessió de la nova corporació d’Elx, el passat mes de juny, diversos convidats de PP i Vox xiularen contra els regidors i regidores que vam fer la nostra promesa del càrrec en valencià. Crec que cal una reflexió profunda sobre aquest tipus de comportaments i posicionaments per evitar que tornen a produir-se.
Per a aquells que s’alimenten de la por i la confrontació, és imprescindible crear identitats que són rígides, tancades i excloents. Una idea molt allunyada de la realitat. Una postura que no s’assembla res a la societat valenciana oberta i integradora.
En particular, propose que elevem Elx com eixe model de convivència sana. Al nostre municipi es pot comprovar la riquesa de conviure en el bilingüisme, la integració dels milers de persones vingudes d’altres punts d’Espanya, la seua identificació amb els costums il·licitans, el reconeixement de totes i tots a les seues aportacions a aquesta societat.
Aquesta realitat serveix perquè entenguem com són d’artificials els conflictes que volen generar. També per demostrar que tot aquest llegat és una riquesa que uneix, una fortalesa col·lectiva. I que, enfront de debats estèrils, el que cal és que treballem per fer front a nous reptes, com fer de la nostra una cultura integradora i respectuosa amb les persones que venen de totes les parts del món.
També s’ha de reconèixer que ser valencianes i valencians és una condició viva. No defensem el valencià només per ser la llengua del Misteri, el practiquem i defensem quotidianament perquè volem que estiga present també en les escoles, les botigues, els espectacles culturals o els camps de futbol.
No ens limitem a visibilitzar hui algunes mostres de folklore, hem de reconèixer el treball de persones que, des de molts diversos àmbits, continuen fent gran la nostra cultura, les nostres particularitats socials, la nostra riquesa en definitiva.
Per això, és greu que Pablo Ruz haja eliminat les distincions que l’Ajuntament d’Elx ha concedit tradicionalment el 9 d’Octubre. Aquests guardons servien per a reconèixer les trajectòries personals que s’identifiquen amb els valors oberts, innovadors i positius de la nostra societat. I per això jo vull recordar que aquesta no és una celebració de segona.
I enfront d’eixes postures incomprensibles, els complexos i els discursos excloents, vull apel·lar en aquest 9 d’Octubre per l’enteniment, la pluralitat i la cooperació. Només sobre eixos principis es construeix una convivència sana.
Tinc la llibertat per sentir-me valenciana i molts motius per a estar orgullosa de ser-ho. I mentre puga faré activisme des de les institucions i des del carrer. Reivindicaré aquesta identitat heterogènia, oberta i inclusiva. La real.
Feliç 9 d’Octubre.