Esther Díez demana que el Palau de Altamira, el col·legi Candalix i el camposanto siguen distingits com a llocs de la memòria i difonguen els fets esdevinguts durant la postguerra
La portaveu del grup municipal Compromís, Esther Díez, ha explicat hui que “en el ple del pròxim dilluns presentarem una moció que reconega els diferents llocs d’Elx que van ser escenaris determinants durant la guerra civil i el franquisme. Presentem aquesta moció el mes d’octubre perquè el dia 31, precisament, recordem a totes les víctimes del franquisme”.
Díez, que ha realitzat aquestes declaracions en la roda de premsa oferida hui, ha defés que “l’Ajuntament ha de contribuir a informar sobre la vulneració dels drets humans en el franquisme en el nostre municipi i fomentar amb això la cultura de la pau i els valors democràtics”.
“D’aquestos llocs, volem destacar les dos presons que es van establir a Elx per ser precisament els edificis on es van materialitzar part de la repressió de la dictadura, i la conseqüent vulneració dels drets fonamentals”, ha indicat.
En aquest sentit, la portaveu municipal ha assenyalat que “el nostre municipi ha tingut una forta tradició obrera a cavall entre finals del segle XIX i principis del XX i que en conseqüència, durant la postguerra, les presons d’Elx van arribar a tindre prop de 1.800 persones, la qual cosa va suposar un impacte considerable per a una població que en aquell moment xifrava les 45.000 persones”.
“Una d’aquestes presons va ser el Palau de Altamira, que després de la Guerra Civil van ser els presoners els qui van haver de recondicionar les seues instal·lacions. Una altra d’elles es trobava en Candalix, i recordem també que, en el cementeri vell, es van afusellar a 14 persones de les quals encara hui està pendent el treball de recuperació dels seus cossos que ja inciarem en l’anterior legislatura amb el govern progressista”, ha remarcat.
Per a acabar, Esther Díez ha recordat que “l’Ajuntament ha de tindre un compromís ferm a reconéixer els Espais de la Memòria, tal com s’arreplega en l’article 49 de la Llei de Memòria Democràtica. Perquè és un dret bàsic de tota la ciutadania saber què va passar en el nostre municipi i perquè la defensa de la memòria històrica és també un element clau en la dignificació de les víctimes del franquisme”.
La petició de la portaveu municipal pren rellevància davant les fermes negatives de Pablo Ruz d’eliminar del refugi del Passeig de Germanies el centre d’interpretació previst de la guerra civil i d’anul·lar, el mes passat, les condemnes contra el poeta Miguel Hernández.
Esther Díez ha volgut agrair a la Càtedra Pedro Ibarra de la UMH i al seu director, Miguel Ors, la seua gran labor de documentació i divulgació per mantindre viva la història de la nostra ciutat enfront dels qui preferixen amagar-la.