La portaveu del grup municipal de Compromís, Esther Díez, ha informat hui que « hem presentat una moció al ple del mes de setembre en la qual demanem al Govern central l’anul·lació dels sumaris judicials contra Miguel Hernández i que efectue una declaració de reconeixement i reparació personal a favor de poeta i la seua família ».
Compromís se suma així a la iniciativa posada en marxa per la família, de la mà de l’investigador Joan Pàmies. Precisament Esther Díez i Pàmies han oferit hui una roda de premsa per a donar a conéixer la iniciativa. Ahir van mantindre una reunió en la qual també van ser presents la nora del poeta, Lucía Izquierdo, i el diputat de Compromís-Sumar Alberto Ibáñez.
En aquest sentit la portaveu municipal ha assenyalat que «el text busca donar suport a la petició enviada al Ministeri de Memòria Democràtica amb l’objectiu de fer justícia amb el poeta, contra el qual es van instruir dues causes sense rigor jurídic que ho van acabar condemnant a la presó, on va morir en 1942 ».
«Ara esperem que les formacions democràtiques de la corporació donen suport a la nostra moció i aconseguim el consens polític i social que ha existit en les últimes decadas al voltant de la figura de Miguel Hernández, que no sols ens va llegar la seua obra literària, sinó també una vida de defensa de la democràcia i de les justícia social », ha indicat.
Esther Díez ha apuntat que «aquesta iniciativa s’emmarca, precisament, dins d’una de les nostres línies d’acció prioritàries : la defensa dels valors democràtics, sobretot davant l’alça dels discursos regressius que posen en joc les llibertats i drets de les persones, un treball perquè el que la memòria democràtica juga un paper indispensable com a eina per a la convivència pacífica de les nostres societats ».
Per part seua, Joan Pàmies ha afirmat que «la petició de la família i les persones que l’hem secundada es basa en l’anul·lació dels sumaris 21001 i 4407, perquè està demostrat objectivament que els processos contra Miguel Hernández no poden ser constitutius de delicte i que la pena de mort, posteriorment commutada, es recolza en aspectes ideològics pel seu defensa de la II República ».
«Es tracta d’una qüestió de justícia per a reconéixer que el seu ingrés a la presó va ser conseqüència de la repressió franquista i després d’uns consells sumaríssims sense garanties jurídiques », ha afegit.
Pàmies ha explicat que el Govern central celebrarà un acte el dia 31 d’octubre a Madrid dirigit a les persones mereixedores d’un reconeixement per la seua lluita per la democràcia, entre les quals es troba Miguel Hernández.