6. #MesSostenibilitat

SostenibilidadVAL


Una ciutat per a viure

El model de desenvolupament consumista dels darrers cent anys ha esdevingut insostenible i ha entrat en crisi en haver­se incrementant notablement les darreres dècades el nombre de consumidors potencials arreu del món i haver­se incrementat més notablement encara la petjada ecològica i la consegüent producció de residus que han desbordat les capacitats del planeta per a reciclar­los. Tot i les denuncies de les darreres dècades, cada dia resulta més difícil trobar aigua neta o aire respirable; i el canvi climàtic, els efectes del qual ja estem notant cada dia, ens aboca inexorablement cap a un mon que desconeixem i que som incapaços de preveure amb tota la seua complexitat.

És tan angoixant la situació que no podem demorar ni un minut més l’adopció de mesures que ens permeten pal·liar esta situació i avançar cap a la sostenibilitat. Una sostenibilitat ambiental que és indestriable de la sostenibilitat social, la sostenibilitat econòmica, i la sostenibilitat política. Una recerca de la sostenibilitat, en definitiva, que ens ha de permetre corregir els excessos del liberalisme que ens ha abocat a la greu crisi que estem patint.

Això implica el foment de la solidaritat i la convivència, la reducció del consum i el canvi en les maneres de consumir. ­ La lluita contra el canvi climàtic. ­ A la recerca del desenvolupament sostenible. ­ Ecologia urbana i foment d’un entorn saludable. ­ Protecció de l’entorn. ­ Elx Reserva de la Biosfera. ­ El Consell Municipal del Medi Ambient: la participació ciutadana, la informació i l’educació ambiental. ­ Una gestió del palmerar consensuada i participativa. ­ La mobilitat i l’accessibilitat. ­ L’aigua com a recurs limitat. Per un cicle integral de l’aigua. ­ La gestió i control dels residus com a eïna de la sostenibilitat. ­ El control de la contaminació acústica i atmosfèrica.

1. Desenvolupar un pla d’eficiència energètica de les dependències i serveis municipals, encaminat a disminuir la despesa energètica per habitant any rere any; mitjançant les auditories energètiques i els recanvis tecnològics pertinents.

2. Dissuadir l’ús de l’automòbil a la ciutat amb el foment d’espais per a vianants, una política de pàrkings perifèrics que permeta aparcar en llocs de fàcil accés i el foment del carril bici i el transport col·lectiu.

3. Foment del consum de productes de proximitat i la compra en el petit comerç que redueix les despeses de transport, crea ocupació i fomenta la xarxa social i la convivència ciutadana.

4. Foment de l’eficiència energètica de les vivendes mitjançant la gestió d’ajudes de la rehabilitació energètica de vivendes en base a la millora de l’aïllament tèrmic i la instal·lació de sistemes eficients d’il·luminació, calefacció i refrigeració.

5. Desenvolupar una política de taxes en favor de l’eficiència energètica i la reducció del consum d’energia i els impactes consegüents sobre la salut de les persones i del medi ambient.

6. Promoure un urbanisme al servei de la sostenibilitat, basat en les característiques de la ciutat compacta mediterrània, generadora d’espais públics de qualitat.

7. Promoure la cultura de la sostenibilitat entre la ciutadania mitjançant l’educació ambiental orientada a la reducció del consum, la reutilització i el reciclatge.

8. Potenciar la formació del funcionariat en els temes arreplegats a l’Agenda 21 Local i a la Carta d’Aalborg. Principis, fonaments, objectius…

9. Potenciar el paper dels serveis municipals de medi ambient, com a principal garantia de l’aplicació i desenvolupament de l’Agenda 21 Local i la Carta d’Aalborg, reforçant la seua transversalitat en la gestió municipal.

10. Aplicar els criteris de l’Agenda 21 Local i la Carta d’Aalborg a l’ordenació territorial i a la planificació urbanística.

11. Seguir els criteris marcats tant a l’Agenda 21 Local com a la Carta d’Aalborg en el disseny de dotacions com zones verdes, tractament d’aigües residuals, pàrkings, transit, transport públic, carril bici, arreplegada selectiva de RSU, il·luminació de la via pública, qualificació energètica d’edificis, etc.

12. Millorar el condicionament del llit del Vinalopó com a gran espai verd que, al temps que millora la qualitat de l’aire i millora la qualitat visual del paisatge urbà, serveix d’espai per a l’oci i l’esport dels ciutadans i és punt de trobada dels diferents barris de la ciutat.

13. Incrementar la vegetació autòctona en tot el llit del Vinalopó al seu pas per la ciutat, introduint la palmera com espècie dominant amb la finalitat de donar continuïtat als horts i millorar la qualitat paisatgística.

14. Incrementar els espais verds als barris i les pedanies, amb dotacions per a l’esplai, l’esport, i els jocs infantils.

15. Eliminar l’ús d’herbicides per a la gestió de la vegetació, tant a la via pública com als jardins, el llit del Vinalopó i els horts de palmeres.

16. Revisar l’ordenança per a la protecció front al soroll amb la finalitat de millorar la qualitat ambiental i el descans dels ciutadans.

17. Afavorir la cohesió social mitjançant l’atenció i la protecció social, la igualtat d’oportunitats i l’accessibilitat en l’ús de la ciutat per part de tots els col·lectius.

18. Adoptar una moratòria urbanística en el litoral i zones no consolidades amb una redefinició del creixement de la ciutat compatible amb la protecció del medi natural.

19. Redactar un Pla d’Ordenació de Recursos que permeta protegir el Camp d’Elx evitant la seua desaparició per processos urbanístics i permetent la conservació del paisatge agrícola i la potenciació de noves activitats econòmiques compatibles amb estos objectius, com el desenvolupament del turisme rural, cultural i mediambiental de qualitat. Este pla inclourà la recuperació i posada en valor d’horts i altres espais agrícoles, arquitectura tradicional, estructures de regadiu d’interès, arbrat singular, etc. amb una visió unitària i integral.

20. Redactar un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals de les serres i zones humides, amb la finalitat de protegir­los de tot tipus d’actuació que supose la seua degradació paisatgística o mediambiental; i amb la finalitat de potenciar les activitats de recuperació i els usos científics, educatius, recreatius i turístics, entre d’altres.

21. Augmentar la propietat municipal en les zones declarades d’Especial Interès Ecològic, amb la finalitat de poder establir polítiques actives de conservació i potenciació dels seus valors naturals compatibles amb el seu ús públic ordenat.

22. Posada en marxa d’un Pla de Revegetació i Protecció de Sòls en els Montes de Propietat Municipal.

23. Impulsar la recuperació ambiental de la Serra d’El Molar i les Dunes de La Marina, habilitant espais per a l’ús públic ordenat i respectuós amb l’entorn amb la finalitat de constituir un focus d’atracció per al turisme ecològic de qualitat.

24. Fer un veritable Pla Especial de Protecció de Paratge Natural Municipal del Clot de Galvany i les Dunes de l’Altet, Arenals i El Carabassí.

25. Impulsar l’el·laboració i l’aplicació d’un Pla Integral de Sanejament del Riu Vinalopó i la recuperació de la zona del Pantà, mitjançant el consens ciutadà i la implicació de les diferents administracions.

26. Creació d’una xarxa de Corredors Verds que comuniquen els espais d’interès mediambiental.

27. Pla d’Ordenació de Recursos Naturals del Litoral per a protegir­los d’aquelles actuacions urbanístiques que suposen una degradació ecològica o mediambiental, amb especial atenció a l’ordenació de l’ús turístic del “sol i platja” sota criteris estrictes de sostenibilitat i màxim respecte als valors i recursos naturals. Se buscarà la potenciació del turisme de qualitat i la desestacionalització d’esta activitat en relació als valors mediambientals del litoral.

28. Reforçar la Unitat Mediambiental de la Policia Municipal i el servei local d’inspectors de medi ambient.

29. Potenciar l’ús de vegetació autòctona, especialment estalviadora d’aigua, en la jardineria urbana; i amb la palmera com a element paisatgístic dominant.

30. Potenciar l’ús de materials reciclats i introduir criteris mediambientals en la política de compres i en la valoració dels concursos d’adquisició de materials i adjudicació d’obres i serveis.

31. Revisar les ordenances urbanístiques per a potenciar la construcció ecològica (aïllaments tèrmics, bioclimatització, us de fonts energètiques sostenibles, etc.)

32. Elaborar una ordenança de protecció del cel nocturn que combine les mesures d’eficiència energètica amb el control de la contaminació lumínica.

33. Zona Humida del Fondet de la Senieta mitjançant la seua inclusió en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana.

34. Declaració de Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Lloc Ramsar, per a complex humit Bassars­Clot de Galvany i Fondet de la Senieta, Aigua Amarga el Pantà d’Elx.

35. Declaració de Llocs d’Interès Comunitari (LIC) per a la totalitat de l’àmbit geogràfic d’estos espais i per a la totalitat del nostre litoral.

36. Declaració del Pantà d’Elx i les serres dels seus voltants i el riu Vinalopó com a Paratge Natural Municipal, coordinant esta declaració i la posterior gestió amb el municipi d’Asp.

37. Protegir i recuperar el ric patrimoni hidràulic històric lligat al Pantà d’Elx, la Sèquia Major del Pantà, la Sèquia de Marxena i l’Assut dels Moros. Comunitats de regants que venen funcionant de manera continuada des de l’Edat Mitjana fins l’actualitat.

38. Impulsar del reconeixement per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera per a la totalitat del terme municipal, basant­nos en l’existència de diversos espais naturals protegits com el Fondo, les Salines, El Clot de Galvany i altres susceptibles de protecció, com el mencionats més amunt; i amb l’existència també del Palmerar d’Elx ja reconegut per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat; a més d’elements culturals singulars com els jaciment ibèric de l’Alcúdia, el Misteri d’Elx també declarat Patrimoni de la Humanitat i un valuós patrimoni hidràulic i industrial encara per protegir i recuperar. Això implicarà també fer un catàleg de bones practiques per a les activitats agrícoles, industrials, turístiques, etc. en relació a la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic.

39. Implementar un sistema d’informació ambiental que permeta l’accés còmode i immediat a la citada informació per part del ciutadà, mitjançant l’ús de panells electrònics en la via pública, terminals d’informació en biblioteques, centres educatius i punts d‘informació públics, pàgina web amb possibilitat de descàrrega de documents amb informació d’interès…

40. Recuperar el Consell Municipal del Medi Ambient eliminat en l’actual legislatura, millorant i ampliant la representació d’amplis sectors socials i augmentant les seues competències i fomentant la participació.

41. Crear una xarxa d’aules de la naturalesa en espais d’interès ecològic com les Dunes de La Marina­ Serra d’El Molar, riu Vinalopó­Pantà d’Elx i el palmerar.

42. Crear un Centre de Recursos i Documentació per a l’Educació Ambiental que siga referent a nivell nacional i done servei a l’ampla comunitat educativa del municipi.

43. Crear un Fòrum Mediambiental comarcal en el que s’impliquen les diferents administracions, (local, autonòmica i estatal) i els diferents sectors socials, per a debatre i consensuar actuacions mediambientals d’interès per a la comarca.

44. Potenciar la participació ciutadana a través de les possibilitats de les noves tecnologies: consultes ciutadanes sobre temes ambientals, denuncies, etc.

45. Consensuar un pla de mínims en la lluita contra el morrut roig per a la seua aplicació immediata i com a mesura de xoc davant el greu risc que pateix el palmerar en este moment.

46. Consensuar una estratègia de lluita entre totes les administracions i tots els sectors implicats en el món de la palmera i la ciutadania; amb plans d’acció concrets i avaluats periòdicament, amb formació per al personal que els han d’aplicar, amb ajudes per aquells propietaris privats que no puguen fer front a les despeses que representa la lluita contra el morrut; i amb capacitat sancionadora per aquells propietaris que incompleixen les directrius del pla.

47. Instar la revisió de la Llei del Palmerar per a fer­la operativa amb la finalitat de garantir la salvaguarda efectiva del palmerar. Això inclou la revisió de la composició i funcions del Patronat del Palmerar per a fer­lo més participatiu, més transparent i més eficient en el compliment de les seues funcions.

48. Redactar un Pla Especial de Protecció del Palmerar que potencie l’ús agrícola d’aquest, tant com a horts urbans com per l’agricultura ecològica; així com els seus usos recreatius, educatius, culturals i turístics. Este pla obligarà a la gestió dels horts de palmeres amb les tècniques de gestió tradicionals reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat; i limitarà les possibilitats de construir en els horts de palmeres exclusivament a aquelles necessitats derivades directament de l’ús agrícola dels horts.

49. Fer un Pla d’Ordenació de Recursos dels horts de palmeres per a garantir la protecció de tots els elements susceptibles de protecció i, en el seu cas, de restauració; i afavorir l’ús agrícola dels horts. D’aquesta manera es podrà atendre tant la demanda de creació d’horts urbans per al conreu particular dels ciutadans en microparcel·les, com la demanda de sòl per a l’agricultura ecològica. Es podrà atendre igualment altres demandes d’ús dels horts, com el turisme, oci, cultural…

50. Prosseguir amb l’exclusió del transit rodat del centre urbà i determinats carrers d’El Raval, El Pla, Carrús i Altabix, a excepció de l’accés a pàrkings i els serveis de manteniment i emergència. Això inclou el tancament al tràfic privat de la Corredora, permetent el pas de bicicletes i els serveis públics com autobusos, taxis i vehicles d’emergències.

51. Realitzar un pla d’ampliació de voreres, especialment en carrers comercials que encara mantenen voreres estretes tant al centre com als diferents barris de la ciutat i els nuclis urbans de les pedanies.

52. Pla per a dissuadir la velocitat dels automòbils a l’interior de la ciutat, especialment als carrers estrets.

53. Millorar la senyalització del carril bici i ampliar els trams existents; fomentant al mateix temps el seu respecte pels conductors de vehicles motoritzats i els vianants.

54. Continuar amb la implantació del servei de BiciElx incrementant el nombre d’estacions i afavorir l’ús de la bicicleta amb una política de tarifes adient.

55. Reforçar el servei urbà d’autobusos amb l’augment del nombre de línies i incorporant a diferents nuclis urbans del camp, centres d’activitat econòmica, industrial, comercial, oci, aeroport, IFA, universitat i altres centres educatius.

56. Completar la línia d’autobús urbà circular al llarg de l’Avinguda de la Llibertat, l’Avinguda del Ferrocarril, L’Avinguda de la Universitat, l’Hospital General, la Circumval·lació Sud, l’Avinguda Alcalde Ramón Pastor, l’Aljub.

57. Implementar la política de bonificacions i serveis gratuïts de transport públic per a determinats col·lectius (estudiants, aturats, persones amb minusvalies, etc.)

58. Realitzar un pla de substitució progressiva de l’actual flota d’autobusos urbans per vehicles que facen servir combustibles menys contaminants, com biocombustibles, electricitat, etc.

59. Instar a la Generalitat la construcció d’una línia de tramvia entre Crevillent i Alacant que done servei a la Universitat, Torrellano, el Parc Empresarial de Salades, l’aeroport i les diferents àrees industrials, comercials, d’oci, etc. del recorregut.

60. Instar al Govern de l’Estat la electrificació del ferrocarril entre Alacant i Murcia amb connexió a l’aeroport i que s’estudie el desdoblament de la línia i el soterrament al seu pas per la ciutat, tant al Pla de Sant Josep com a Altabix.

61. Desdoblar progressivament la N­340 entre el casc urbà d’Elx i la rotonda d’IFA, convertint­la en un bulevard.

62. Implantació de la xerojardineria i sistemes de regadiu d’alta eficiència en tota la jardineria pública.

63. Realització d’un pla d’infraestructures i serveis necessaris per a l’ús de les aigües depurades per al rec de zones verdes i horts de palmeres i per al funcionament de les fonts públiques. En qualsevol cas, cal eliminar l’ús d’aigua potable per al rec de jardins i s’ha de reutilitzar totes les aigües depurades.

64. Promoció de l’ús de mecanismes i sistemes estalviadors d’aigua, cisternes, aixetes, etc. recolzats amb campanyes d’educació ambiental sobre la matèria.

65. Fomentar l’estalvi d’aigua mitjançant el manteniment de les instal·lacions i una política de preus que incentive l’estalvi.

66. Establiment d’un sistema efectiu de control i penalització del consum injustificat d’aigua potable per al seu us en jardins i piscines privades.

67. Completar la xarxa de clavegueram en els nuclis urbans de les pedanies i urbanitzacions.

68. Implementar el control dels vessaments al clavegueram i fora d’ell, implantant polítiques actives d’ajuda a les empreses per a l’ús de sistemes de producció nets iestalviadors d’aigua, així com sistemes de depuració propis.

69. Posar en marxa programes de sensibilització i conscienciació per a que el conjunt de les persones comprenguen la importància que te la gestió adequada dels residus, prioritzant la reducció i la reutilització front al reciclatge; i posant de manifest la greu problemàtica que genera el no seguiment d’estos principis.

70. Millora de la recollida selectiva domiciliària, complementada amb la recollida selectiva en contenidors específics.

71. Reobrir els ecoparcs que el govern del PP ha tancat i seguir creant­ne de nous a La Marina, Torrellano­l’Altet­els Bassars, l’Algoda­Matola, Altabix i el Pla­el Raval.

72. Reforçar el servei d’inspecció mediambiental i de neteja incloent­hi els caps de setmana.

73. Crear d’una planta de reciclatge de residus vegetals dedicada fonamentalment al tractament de les restes de la poda de les palmeres i de l’arbrat i vegetals en general, per a la posterior elaboració de compost d’ús agrícola.

74. La realització d’un mapa sònic del municipi, tant de la ciutat com dels nuclis rurals i, en especial, a Torrellano i l’Altet.

75. Revisar l’ordenança per a la protecció front al soroll amb la finalitat de millorar la qualitat ambiental i el descans dels ciutadans.

76. Implementar les mesures de vigilància i control de les fonts emissores de soroll.

77. Ús de capes asfàltiques per a reduir el soroll dels automòbils.

78. Instal·lació de pantalles sòniques, preferentment verdes, en les zones amb problemes.

79. Ampliació i millora de la Xarxa de Control de la Contaminació Atmosfèrica, incloent hi l’estudi de bioindicadors.

80. Foment de l’ús de vehicles que facen servir combustibles menys contaminants, com biocombustibles, electricitat, etc. al transport urbà, serveis de neteja, parc mòbil municipal…

Animalisme: 

Compromís per Elx vol aconseguir una ciutat en la qual tots tinguem cabuda, però  no solament una ciutat en la qual no existisca el maltractament animal ni l’abandó, sinó una  ciutat en la qual els animals, a més, siguen feliços. Lluitarem pels drets dels  animals fins a aconseguir que Elx siga una ciutat lliure de crueltat animal. Per a açò, proposem les següents propostes:

1. Facilitarem que en la legislació urbanística existisca la possibilitat d’obtenir la  declaració de nucli zoològic per a promoure l’establiment de protectores ja que en la seua labor les protectores d’animals respecten la vida dels mateixos i, per contra, en les gosseres se sacrifiquen.

2. Campanyes municipals anuals d’esterilització felina i canina amb la col·laboració de la Generalitat.

3. Aplicació d’un PEF (Pla d’Esterilització Felina) en les colònies de gats del  carrer que protegisca tant als felins com als voluntaris/as. Protegir als col·laboradors i permetre que puguen alimentar als gats amb pinso sec (que no embruta ni atrau a altres animals, com per exemple els petits rosegadors i insectes).

Es formarà a aquelles persones que desitgen formar part de la xarxa de col·laboradors/alimentadors, per a açò obtindran un carnet de col·laborador després d’un curs formatiu gratuït. Sanitat realitzarà un control sanitari de les colònies, procurant la
desparasitació externa i interna, així com la detecció d’animals amb símptomes de malaltia.

4. Es realitzaran campanyes de conscienciació per a evitar l’abandó dels animals i fomentar la seua adopció.

5. Incrementarem els controls sobre els comerços on es venen animals: els animals que es venen en botigues procedeixen generalment de granges, molts d’ells estrangers, en els quals els animals viuen sense cap tipus de condicions higièniques ni sanitàries. A més, són explotats durant tota la seua vida per a vendre les seues cries. Tampoc les condicions en les quals viuen en les tendes són adequades, la seua exposició i exhibició en aparadors és inadmissible. Incrementar els controls sobre els comerços on es venen animals evitaria la cria indiscriminada, el maltractament i l’abandó, així com la seua venda i cria il·legal. A més evitaria la proliferació d’espècies que no pertanyen al nostre ecosistema i que, després del seu abandó, són letals per a la fauna i flora autòctones.

6. Farem més estrictes els requisits per a l’obtenció dels permisos de caça i registre dels gossos de caça, per a evitar que quan el gos ja no puga caçar acabe abandonat, penjat o tirotejat. Aquest registre permetrà sancionar al caçador i retirar-li el permís de caça.

7. Desincentivarem tots aquells espectacles que incloguen animals i que els suposen sofriment, mitjançant les modificacions legals oportunes.

8. Denominar com a “Animal-friendly” alguna de les platges del municipi, perquè les mascotes puguen fer ús i gaudir de les mateixes, habilitant a més un àrea en  el qual hi haja fonts amb aigua potable i papereres per a recollida d’excrements.

9. Creació d’un major nombre de parcs per a gossos ja que els que existeixen actualment són insuficients.


BotonInicio ideas